Crisi del "totxo", canvi de paradigma

ISAAC CAMPS GAMUNDI Terrassa 09/07/2008 Actualizada a las 12:17

La crisi del "totxo" ja arribat. Ha trigat, però no hi ha savi que (ara) no ho veiés venir. Últimament s'ha escrit molt sobre les seves causes i sobre els devastadors costos socials que tindrà. Cal denunciar també un aspecte menys comentat: les implicacions ambientals que ha tingut aquesta bombolla i les noves possibilitats de desenvolupament més racional que s'obren si es canvia d'una vegada per sempre aquest model esgotat.
Seguir leyendo noticia
En primer lloc no oblidem que aquest boom urbanístic ha suposat la destrucció, a un ritme mai vist en el nostre país, d'un recurs no renovable i finit: el sòl, i per tant, del paisatge. Pel que fa al sòl, en l'actual context de crisi alimentària i energètica, i en un país sense grans recursos naturals, malaguanyar-lo per encatifar-lo d'urbanisme ineficient que no genera cap valor afegit, com podrien ser l'agricultura, la silvicultura, l'energia, l'aigua, o senzillament, el manteniment dels ecosistemes, ha estat una estupidesa suïcida. Pel que fa el paisatge, recordem que a pesar de ser un bé subjectiu i menys quantificable que el sòl, és un atractor turístic i garanteix el dret ciutadà de poder gaudir d'un patrimoni natural de qualitat per al seu esbarjo.En la lògica keynesiana, a l'estat ara li tocarà gastar-se'ls en inversió pública per a suavitzar els efectes de la crisi. Molt s'equivocaran si la cosa anés dirigida a oferir més del mateix: ciment i grans infrastructures com per exemple, el quart cinturó, en un context de crisi energètica greu, en el que el que primer s"ha de garantir, no és que hi hagi més carreteres i aeroports, sinó que tinguem prou energia per desplaçar-nos! És precís un canvi de paradigma de desenvolupament, canviar de prioritats en la despesa i començar a invertir en investigar, recuperar, ordenar i sanejar. Així per exemple, s'han de recuperar els ecosistemes fluvials (amb el que comporta de millora dels recursos hídrics i energètics) i costaners (amb el que comporta de manteniment dels recursos pesquers), prendre's seriosament les energies renovables (Catalunya està situada sobre una de les anomalies geotèrmiques més importants d'Europa i tot el que s'ha fet fins ara és testimonial) i en coneixement i formació dels ciutadans (el fracàs de l'ESO és una hipoteca de futur més perillosa del que sembla). Pel bé comú, el diner públic ha de propiciar una reconversió a curt termini del sector del totxo i el turisme de masses vers les tasques anteriorment exposades, com en el seu dia es reconvertiren les obsoletes drassanes i alts forns.